dilluns, 18 d’abril del 2011
Mini Activitat PAC 1.3 Mapa conceptual
En primer lloc, vull remarcar que m’ha sorprès molt gratament el programari cmap, que desconeixia, d’accés obert i d’ús amigable i intuïtiu. M’ha estat prou fàcil anar-lo descobrint i fer-lo servir, i ha acomplert suficientment les meves necessitats.
La principal diferència del primer mapa amb el final és el desenvolupament de la relació entre ciència, tecnologia i societat (CTS), o sigui les conseqüències del corrent CTS. Tota aquesta part l’he marcada amb color salmó, d’un to més fort en els conceptes preeminents, pel fet que un altre descobriment que m’ha suposat la realització del mapa és l’aparició de nous conceptes sorgits de la relació CTS, els quals alhora acaben influent en ella i modificant-la, fins al punt de considerar la creació d’un model social nou, la societat de la informació i la comunicació.
D’altra banda, he cregut important reflectir el concepte de psicologia com a font de fonamentació de la tecnologia educativa i els tres corrents que més ha influït: la psicologia de la gestalt, la conductista, i la cognitiva i constructivista, pel fet que han estudiat els processos psicològics bàsics amb l’objectiu de desenvolupar aprenentatge significatiu.
En la realització del mapa conceptual, m’ha sorprès gratament que tots els nodes s’anaven enllaçant entre si fins formar un circuit absolutament interelacionat, en el fons tots acaben formant part d’un procés i no són el fi d’una relació, sinó que tots els conceptes es reatrolimenten contínuament.
dilluns, 4 d’abril del 2011
Síntesi miniactivitat PAC 1.5. Debat textual
Una de les qüestions que més m’han sorprès del debat és la carrega negativa que s’associa a les noves tecnologies. He participat en les carpetes 1 i 4, en els fils dels determinismes i de la intel•ligència de la nevera, i he de dir que no m’he sentit incòmoda defensant la postura tecnodeterminista, ara bé és probable que tampoc no m’hi hagués sentit defensant la sociodeterminista, ja que sempre he considerat que les tecnologies són eines per a l’ésser humà. Evidentment poden condicionar i modificar comportaments, però al cap i a la fi som les persones les que en fem un bon o mal ús. En la pegunta del qüestionari inicial sobre la neutralitat de les tecnologies, vaig posar-hi un 10, però amb molts de dubtes, ja que sí que considero que els avenços tecnològics són neutres (molt sovint s’assoleixen sense pretendre-ho o per atzar com vaig escriure a la meva aportació), però és evident que un cop descoberts el seu desenvolupament es produeix per servir els interessos particulars d’una nació, corporació, etc. En tot cas, acabat el debat, els meus dubtes persisteixen però no la de mateixa manera, perquè el debat i el material de l’assignatura m’han aportat més capacitat de discerniment.
D’entre les intervencions que m’han agradat més, hi ha les de la Vanessa Molina des del punt de vista sociodeterminista en el fil dels determinismes (carpeta 1), ja que adopta en tot moment un to positiu per descriure les potencialitats de les persones, sense caure en el discurs simplista que les tecnologies i els “grans poders” són dolents en si mateixos, i com a contrapartida m’ha agradat la resposta de la Beatriz Gutiérrez, que tot i reconèixer la importància de la responsabilitat social corporativa, anteposa el pes de les noves tecnologies en les grans empreses. Així mateix, en la línia tecnodeterminista, m’ha agradat el comentari de la Georgina Lorencio perquè ha remarcat un tema que ha passat totalment oblidat en el debat: l’augment de qualitat de vida que les TIC suposen per a “aquelles persones que pateixen alguna discapacitat”.
D’entre les intervencions que m’han agradat més, hi ha les de la Vanessa Molina des del punt de vista sociodeterminista en el fil dels determinismes (carpeta 1), ja que adopta en tot moment un to positiu per descriure les potencialitats de les persones, sense caure en el discurs simplista que les tecnologies i els “grans poders” són dolents en si mateixos, i com a contrapartida m’ha agradat la resposta de la Beatriz Gutiérrez, que tot i reconèixer la importància de la responsabilitat social corporativa, anteposa el pes de les noves tecnologies en les grans empreses. Així mateix, en la línia tecnodeterminista, m’ha agradat el comentari de la Georgina Lorencio perquè ha remarcat un tema que ha passat totalment oblidat en el debat: l’augment de qualitat de vida que les TIC suposen per a “aquelles persones que pateixen alguna discapacitat”.
dissabte, 2 d’abril del 2011
Tecnologia o metodologia
He trobat aquest video per la xarxa, a partir dels recursos web que ens ha ofert el consultor per la realització del debat. Crec que és un bon exemple dels diversos mites que Julio Cabero fa esment en el mòdul 1.
Tan pot fer referència al mite que es refereix al valor per se de les tecnologies, com al que fa referència a que els professors seran substituïts per les noves tecnologies, com que les noves tecnologies seran la solució o panacea per resoldre tots els problemes educatius.
Si no hi ha un canvi de mentalitat en el seu ús no podem parlar de transformacions en l'educació.
Tan pot fer referència al mite que es refereix al valor per se de les tecnologies, com al que fa referència a que els professors seran substituïts per les noves tecnologies, com que les noves tecnologies seran la solució o panacea per resoldre tots els problemes educatius.
Si no hi ha un canvi de mentalitat en el seu ús no podem parlar de transformacions en l'educació.
Etiquetes de comentaris:
Mites en la societat de la informació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
