Conclusions finals

Des del primer moment en què vaig començar a dissenyar el projecte, vaig pensar que seria una bona oportunitat per intentar resoldre un dels actuals problemes del meu equip de treball de Serveis Socials d’una manera totalment desconeguda per mi, que es caracteritza perquè el principal objectiu és la construcció del coneixement. Vaig pensar que era una oportunitat única per establir moments de reflexió i diàleg amb els companys i poder arribar a uns compromisos a partir de la resolució d’un problema molt proper, un problema que divergeix molt segons cada participant, i igualment la seva resolució també és molt variable.

A aquestes alçades del final de l’activitat crec que s’han pogut realitzar les activitats i alhora s’han acomplert els objectius que vaig proposar-me, sempre gràcies a la participació i col•laboració de tots els participants. Potser sí que podia haver fet més activitats, però vaig pensar que ja eren suficients ja que actualment a la feina anem molt, però que molt estressats.

Penso que el fet d’haver utilitzat les TIC i haver seguit una metodologia força adequada ha facilitat que s’hagi aconseguit un aprenentatge significatiu entre tots els participants. Alhora m’ha ajudat a descobrir nous recursos teòrics per aproximar-me a aquest fenomen de la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació

Reconec que aquest manera de descobrir l’ensenyament ha estat una experiència personal molt innovadora i crec que cal recomanar-la a aquells companys que segueixen maneres de fer molt tradicionals.

Finalment val a dir que tant aquesta activitat com la resta d’activitats continuades de l’assignatura, per exemple la participació en els fòrums compartint opinions i mostres d’activitat, ha facilitat que entre tots aconseguim la construcció de nous coneixements.

Avaluació processual del disseny

Al principi va ser difícil analitzar les necessitats però crec que finalment l’anàlisi de les necessitats va ser correcte i molt ajustat a la realitat que presenten els meus companys de feina en relació al problema significatiu a tractar. Tenint en compte que de temps no en teníem gaire, ja que actualment hi ha molta saturació de feina a Serveis Socials, vaig pensar que en el disseny del projecte havia de planificar activitats diverses i utilitzar diversos recursos tenint en compte les característiques físiques, cognitives, actitudinals i emocionals dels aprenents (adults). El fet que el context fos en el meu propi àmbit de treball ha comportat que en tot moment hi ha hagut col•laboració i implicació per part dels companys.

Vaig realitzar la fitxa del disseny de l’activitat i una vegada compartida en l’aula i aprovada pel consultor vaig iniciar el seu procés d’implementació. Al principi hi va haver algun entrebanc per falta de temps d’algun dels aprenents, però posteriorment amb el suport i la col•laboració de tots, el procés va continuar força bé, i fins i tot hi va haver moments en què els participants estaven molt engrescats i durant les estones de dinar anàvem parlant de les diverses aportacions que anaven fent uns i altres en el debat.

Pel que fa a la realització del mapa conceptual, em va ajudar bastant la teoria estudiada i treballada en anteriors activitats de l’assignatura i sobretot reflexionar sobre els avantatges d’escollir un procediment d’aprenentatge concret com és el mapa conceptual.

Després quan varem realitzar el mapa conceptual en grup, se’m va confirmar molt més la utilitat d’aquesta eina per treballar diversos aspectes com ara compartir punts de vista i opinions respecte a la relació que s’estableix entre els conceptes. El mapa conceptual facilita algunes de les condicions bàsiques de l’aprenentatge significatiu descrites per Ausubel, com la participació activa, la memorització comprensiva, o dotar el contingut de significativitat lògica i psicològica.

La implementació del treball ha estat favorable al llarg de tot el procés. Hi ha hagut intercanvis d’opinions, i la participació i implicació dels aprenents ha estat força compromesa per part de tothom en totes les activitats proposades. El fet d’utilitzar les TIC ha ajudat sobretot a afavorir l’augment de coneixement dels aprenents i mediador i alhora ha generat un entorn constructivista d’aprenentatge, un treball col•laboratiu que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu, i la construcció de models mentals.

Pel que fa a l’avaluació en principi es van quedar sorpresos que n’hi hagués, ja que normalment tot i que sabem que és un dels processos bàsics a tenir en compte en tot projecte o activitat, a vegades el deixem de costat per diversos motius. Però una vegada recollida l’avaluació, el resultat final va ser satisfactori i sobretot enriquidor.

Avaluació de l'aprenentage aconseguit

El projecte el vaig iniciar amb un e-mail adreçat als companys de feina, explicant el perquè de l’activitat, el tipus d’activitat, en què consistiria, i quan i com la faríem. Aquest missatge anava acompanyat d’un qüestionari amb nou qüestions a respondre amb l’objectiu de conèixer els coneixements previs dels aprenents entorn al sedentarisme i els hàbits d’alimentació a la feina.

En un primer moment els companys de feina van quedar sorpresos del problema a tractar, tot i que varen reconèixer que realment els hàbits saludables d’alimentació i físics els estaven deixant de banda i ho notaven diàriament en el propi cos, amb dolors, tensions, angoixes i canvis de comportament. Varen pensar que era una bona idea per tal de reflexionar i posar-hi fre a aquests comportaments i actituds.

Al principi quan vaig plantejar-los l’activitat, hi va haver algun company que va dir-me que no disposava de prou temps ja que pensava que la seva participació al llarg de l’activitat tenia que ser diària i intensiva. Després d’haver clarificat que les diverses activitats es podien fer durant un període llarg i no solament des de casa, l’interès i la predisposició a col•laborar va millorar. Entenc que en un primer moment hi hagi aprenents que d’entrada no vulguin col•laborar en l’activitat ja que actualment el volum de feina a Serveis Socials és molt intens. Però gràcies a les intervencions i el suport entre els companys, la primera activitat es va anar fent sense cap problema.

La realització de les posteriors activitats com ara el debat en el Google-groups i l’explicació i disseny del mapa conceptual, no va resultar difícil. Fins i tot havia un company que ja coneixia el programari Cmaps i va col•laborar moltíssim en l’explicació del programari i en el seu funcionament. El resultat va ser sorprenent ja que algun dels aprenents va veure’l com un bon recurs esquemàtic que permet representar les relacions significatives entre els conceptes de continguts concrets. Després que els diversos participants i la mediadora partissin d’uns coneixements i posteriorment els compartissin, reorganitzant i modificant els conceptes a través de la interacció, el mapa conceptual resultant va ser comprès i acceptat per tots els participants.

L’avaluació referent a aquestes dues activitats va ser favorable i va indicar que el procés que s’estava seguint fins ara resultava positiu per a tots els aprenents.

Però encara faltava una activitat que era la del disseny d’estratègies visuals, concretament d’uns rètols que es penjarien pel despatx per tal de recordar i continuar motivats en mantenir hàbits saludables en la feina.

Per acabar el projecte vaig finalitzar-lo amb una avaluació sumativa en què vaig donar força importància a l’autoavaluació individual i grupal del procés realitzat. Els participants han avaluat la seva participació en el procés i alhora també han avaluat la seva participació i implicació en l’avaluació del treball dels altres companys i de la mediadora. Aquesta autoavaluació va ser a partir d’una graella en que es recollien aspectes relacionats amb la participació i implicació personal al debat, nivell de qualitat de les aportacions, introducció de nous conceptes, respecta de les aportacions dels companys, grau de satisfacció del procés seguit, valoració dels recursos TIC utilitzats i el paper del mediador a nivell global.

Ara, que ja hem finalitzat l’activitat d’aprenentatge puc dir que el grau de satisfacció dels aprenents, ha estat molt favorable. Fins i tot he pogut percebre que els hàbits físics i alimentaris dels aprenents s’estan modificant i conseqüentment ha comportat que l’estat d’ànim dels diversos companys de feina millori (recollit en la graella de la última sessió Activa’t ara!!) .

Finalment i gràcies a la participació, col•laboració i implicació dels diversos aprenents i a la utilització de les TIC, hem aconseguit un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu en què els aprenents es van comprometre en el procés d’aprenentatge. El processament de la informació i la implicació van estar presents al llarg del procés a partir de la reflexió, el diàleg, el respecte i la col•laboració de tots els participants. En aquest procés no únicament s’ha facilitat la construcció del coneixement respecte al contingut treballat sinó que s’han promogut canvis d’actituds i comportaments respecta al problema plantejat.

Conclusions de la Miniactivitat 2.1 Modelant Històries

Ha estat una experiència gratificant, amb un descobriment constant de nous recursos en tecnologies de la informació. D’altra banda, com que jo no provinc del món de l’educació formal tot i que tinc contacte constant amb adolescents en general absentistes, m’ha estat interessant posar-me en el rol d’un professor de secundària i conèixer i aprofundir en les seves inquietuds i necessitats.
També, ha estat molt útil disposar dels criteris d’avaluació, i d’omplir nosaltres mateixos una plantilla d’autoavaluació ja que ajuda al control de la feina, però per damunt de tot cal destacar les experiències de grans professionals com les que es dedueixen del debat i de la base de dades KITE.
És evident que no es pot aprendre si no és a partir de l’experiència dels altres, que han de ser compartides i processades amb noves experiències, pròpies i alienes. Igualment, ens hem adonat de la importància de les TIC com a nova manera de recopilar, emmagatzemar i sobretot difondre els coneixements de moltíssima gent arreu del món (qui s’hagués imaginat una dècada enrere una base de dades tan completa, de tanta qualitat, i d’accés lliure per a tothom com la KITE!). Les TIC són avui imprescindibles per classificar i fer útil aquest coneixement que acompanya necessariament a cada història, i alhora hem aprés a treure profit del mètode d’intel•ligència artificial que anomenem “Raonament basat en casos”, que ens permet representar els coneixements de les persones.

Miniactivitat 2.1 Modelant Històries.:Aprendre a partir de les experiències dels altres

“Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa”. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències”. Així s’enceta l’apartat 1.3.4. del mòdul II Les Tic i aprenentatge significatiu, de nom “Construir models d’experiències (històries)”. Les històries són formalismes rics i poderosos per narrar i descriure records. Conèixer-les i escoltar-les fa augmentar el repertori d’experiències de les persones. El mitjà que permet analitzar-les s’anomena raonament basat en casos (RBC) i és considerat un mètode d’intel•ligència artificial per a representar els coneixements de les persones.

En aquesta miniactivitat presentaré un cas o història, prenent com a model l’estructura de variables del repertori de practiques educatives amb TIC KITE de la Universitat de Missouri, Columbia com a format de comunicació d’experiències per promoure l’aprenentatge constructivista significatiu. En primer lloc hem de descobrir la base de dades KITE, després construir nosaltres mateixos una història, compartir-la amb els companys/es de l’aula i argumentar perquè el cas que hem construït amb la utilització de les TIC representa un cas d’aprenentatge significatiu. La lectura dels casos dels companys de l’aula que hem anat compartint en una carpeta específica de l’aula, i els diversos casos de la base de dades KITE; de totes les experiències comprovarem els diversos avantatges d’emmagatzemar de forma ordenada les experiències que hem pogut conèixer.